|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Davant la Cimera de Kioto les posicions van quedar molt establertes:
- Els governs de la Unió Europea van proposar reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle un 7,5 % per el 2005, i un 15 % per al 2010, respecte el nivell de 1990. - El govern dels Estats Units, productor del 25% de les emissions mundials, només va plantejar una estabilització. - El govern de Japó va proposar una taxa de reducció d'un 5% per l'any 2008-2010. - El protocol de l'Aliança dels Petits Estats Insulars (AOSIS) mes afectats pel canvi climàtic, amb el suport de les ONGs ecologistes, va demanar una reducció del 20% per l'any 2005 respecte els nivells de 1990. - El govern espanyol va reclamar incrementar-les un 17 % bassant-se en la comparació amb la resta de la UE. - El govern de la Generalitat mai no s'ha plantejat públicament cap mena de compromís. El debat dels quatre punts de confrontació que van paralitzar els 12 dies de Cimera van ser: - El llistat de gasos sobre els que calia aplicar mesures de reducció. - El dret a comprar les "quotes d'emissió" futures d'altres països - Els percentatges i el calendari de reducció. - La concreció del procés de disminució de les emissions. L'acord final de reducció de emissions de gases d'efecte hivernacle va ser d'una mitjana de 5,2% respecte dels valors de 1990 per als 38 països més industrialitzats del món, segons la següent distribució: La Unió Europea, un 8%; els EE.UU., un 7% i el Japó, un 6%. Paral·lelament es va començar a tractar del comerç d'emissions entre aquests països. Anomenant-les eufemísticament "mecanismes de flexibilitat", es van plantejar diverses vies de compra-venda d'emissions, la concreció d'aquestes vies s'havia de fer a la COP 4, la Cimera de Buenos Aires de 1998. L'acord va quedar reflectit en el Protocol de Kioto. |