|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
| CANVI CLIMÀTIC:
LES RAONS DE FONS DEL FRACÀS No arribar a un acord ha estat un fracàs, però sortir de La Haia amb un acord també hauria estat un fracàs. Tres anys desprès de Kioto la majoria de grups ecologistes que fem seguiment del problema del canvi climàtic ens trobem en una difícil cruïlla: a Kioto es va acordar una reducció del 5,2% dels gasos causants del canvi climàtic, quan al 1992 un organisme tan poc sospitós de radicalisme ecologista com l'Agencia de Protecció del Medi Ambient dels EE.UU. (EPA) havia calculat que es necessitarien reduccions d'entre un 60 a un 80% per estabilitzar les proporcions de CO2 atmosfèric als nivells originaris, i quan les organitzacions ecologistes i els països més afectats presents a Kioto havíem demanat reduccions d'un 20%. Llavors, què calia fer? Denunciar que els acords presos eren un pur maquillatge davant la magnitud del problema? (i això sense comptar amb les trampes flexibilitzadores i els tan repetits com poc consistents "engolidors") Acceptar el poc que s'havia acordat com un inici i exigir un compliment rigorós? Preguntes complexes amb respostes complexes. Un acord a La Haia significava rebaixar al no res el que ja era un mínim a Kioto. La no consecució ens situa davant un doble problema: avui ha posat de manifest el no res, però qualsevol mínima rectificació que es pugui aconseguir d'aquí a uns mesos (quan la COP-6 continuï) pot ser presentada com un gran avanç. El procés de canvi climàtic està en marxa, de poc serveix esperar que l'IPCC publiqui el seu informe definitiu d'aquí a uns mesos quan les conclusions principals ja han estat avançades, tan inútil com esperar que aquest informe pugui provocar reaccions en uns polítics que actuen al dictat de grans empreses que no estan disposades a arriscar inversions milionàries a mig termini per fer front a un problema que no els hi toca de manera immediata. Aquesta és la raó de fons per la que la posició del "grup paraigües" (format entre altres per EE.UU., Canadà, Japó, Austràlia i Nova Zelanda) resta immòbil: l'abast dels canvis que cal realitzar per a que es puguin frenar els processos deslliurats és enorme. El principi de precaució és vàlid quan parlem de problemes científics i humans, però no és una realitat amb prou força per canviar les dinàmiques econòmiques i, d'altra banda, ja n'hi ha prou elements per saber que les víctimes de les manifestacions més extremes del canvi (inundacions, sequeres, ecosistemes degradats, i el seu corol·lari de fam i misèria) són llunyanes. S'han sentit tots els tòpics usuals quan s'ha decidit la suspensió de la COP-6 però el més escandalós (deixant de banda al portaveu dels EE.UU.) potser prové del ministre de Medi Ambient, Jaume Matas: ha manifestat que havia de ser la societat civil la que fes pressió als polítics per tal d'adoptar mesures, recurs habitual del polític que s'ha lliurat a poders diferents dels que l'han escollit i vol justificar-se davant d'ells, i això desprès d'haver tornat a presentar les mateixes propostes que es van presentar fa dos anys i que mai no s'han portat a terme, ni han estat traslladades a les organitzacions ecologistes. Des d'Ecologistes en Acció continuarem treballant en el sentit de la demanda que Jaume Matas ens fa, però per ser conseqüents amb ella la nostra primera obligació és denunciar la hipocresia de la seva demanda. A Catalunya vivim en un limbe meravellós: no existeix postura oficial sobre el canvi climàtic, malgrat que abunden les evidencies per saber que els seus efectes poden ser globalment desastrosos pels nostres ecosistemes donada la nostra situació geogràfica. Però com que també se sap que no serà una catàstrofe espectacular i sobtada, que es tractarà més aviat d'un subtil procés de degradació irreversible dels ecosistemes i de pèrdua de qualitat ambiental, sembla ser que la posició del govern de la Generalitat consisteix en amagar el cap sota l'ala. Per no fer ni tan sols es prenen la molèstia d'actualitzar les dades de consum d'energia a Catalunya, que s'hi troben ancorades en 1995. Des d'Ecologistes en Acció de Catalunya y des d'altres grups ecologistes continuarem treballant per que s'apliquin mesures per tal de frenar el procés de canvi climàtic, per protegir els nostres ecosistemes i per solidaritat . |