|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El fracàs de la reunió de la COP 8 a Nova Delhi és
la prova definitiva de que poca cosa cal esperar dels governs en actuacions
per frenar el procés de canvi climàtic. Atrapats entre l'evidència científica del procés de canvi climàtic causat per la intervenció humana, i les pressions de les grans companyies per a les que qualsevol canvi de actuació suposaria la pèrdua de grans beneficis econòmics immediats; els governs han escenificat una sèrie d'actuacions tendents a mostrar que es feia "quelcom", per tal de calmar a una opinió pública cada cop més preocupada. De la mateixa manera que les grans companyies comencen a plantejar-se una política d'imatge proclamant taxes de reduccions autoimposades, cal que la societat civil reaccioni i plantegi un mecanisme eficaç per a que es fixin criteris i objectius de reducció en un marc de protecció dels nostres ecosistemes i de solidaritat amb les comunitats i pobles més amenaçats. La presentació de mocions municipals que impliquin compromisos reals de reducció és un mitjà poderòs per aconseguir retrasar aquest fenòmen devastador i una manera de tallar el cercle viciós de les declaracions genèriques sense actuació pràctica, es tracta de guanyar temps per a que ecosistemes i societats es puguin anar adaptant. A més d'una manera d'incidir a la problemàtica és una mostra de solidaritat Nord - Sud, ja que és de conèixement públic que seran els països del Tercer Món els que patiran les conseqüències més greus de la nostra forma irracional de malbaratar l'energia. |
|
-- COM PRESENTAR UNA MOCIÓ -- QUI POT PRESENTAR UNA MOCIÓ -- ON PRESENTAR LA MOCIÓ -- PROPOSTA DE TEXT DE LA MOCIÓ |
|
COM PRESENTAR UNA MOCIÓ Diversos ajuntaments tenen aprovats reglaments de participació ciutadana que estableixen canals per a què les associacions ciutadanes, o bé un nombre suficients de persones que signin un moció, tinguin dret a veu en una Audiència Pública sobre un tema específic, o en un Ple Municipal. La participació directa amb dret a veu (i sense vot) en el Ple per part d'entitats ciutadanes no és en principi permesa per la Llei de Règim Local, però a varis ajuntaments es practica mitjançant una ficció legal: quan els portaveus d'una associació o un grup de veïns signants d'una moció van a prendre la paraula, el president del Ple suspèn formalment la sessió (com si els regidors anessin a fer un cafè), i la torna a reiniciar quan han acabat la intervenció. Per exemple, en el cas de Barcelona, qualsevol moció que compti amb un mínim de 10.000 signatures o bé un nombre d'entitats signats que acreditin tenir el mateix nombre de socis i sòcies residents al municipi, pot demanar la convocatòria per part de l'Ajuntament d'una Audiència Pública sobre el tema. Una audiència pública es una mena d'assemblea ciutadana formal on prenen la paraula els convocants i una representació municipal. En el cas de Barcelona el punt més feble és el pas de les conclusions d'una audiència al Ple Municipal on s'han de votar i resoldre les seves propostes. Cal per tant comprovar a cada localitat quin són els canals establerts de participació ciutadana (que les Associacions de Veïns coneixen bé), i estudiar la millor manera d'utilitzar-les per aquesta campanya. Si no n'hi ha cap, es tracta d'aprofitar l'avinentesa per proposar crear-ne. Si es tracta d'un ajuntament adherit a la carta d'Aalborg (Ciutats i Pobles Europeus per a la Sostenibilitat), encara amb més motiu està moralment obligat a facilitar aquests mecanismes de participació directa. En el pitjor dels casos, sempre és possible dirigir la mateixa moció a tots els grups polítics municipals per a què la presentin al Ple. Però aquesta hauria de ser l'última de les opcions a prendre. Hem d'obrir vies a tot arreu de participació política directa. QUI POT PRESENTAR UNA MOCIÓ: PUJAR Hi ha tres possibilitats: 1) una associació, o conjunt d'associacions agrupades en una plataforma ciutadana; 2) un grup de veïns i veïnes que la signen individualment; 3) una moció signada indistintament per entitats i persones. A l'hora de triar cal tenir present la situació local pel que fa als mecanismes de participació ciutadana. ON PRESENTAR LA MOCIÓ: PUJAR Es porten dues o més còpies al registre municipal, on li donen entrada i segellen una còpia per als convocants. El destinatari formal de la moció variarà segons quin sigui el canal emprat (alcalde, grups municipals, regidor de participació si n'hi ha, etc.). PROPOSTA DE TEXT DE LA MOCIÓ MUNICIPAL SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC PUJAR Aquest text és tan sols de caràcter indicatiu, si és necessari cada col·lectiu pot realitzar l'adaptació que consideri més adient a la seva situació. De totes maneres reflexa les línies bàsiques de l'estat de la qüestió a Catalunya. PROPOSTA DE MOCIÓ MUNICIPAL SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC AL SENYOR/A ALCALDE/ALCALDESSA DEL MUNICIPI DE ______________, A L'QUIP DE GOVERN MUNICIPAL I ALS REPRESENTANTS POLÍTICS DELS CIUTADANS. Com a representants de col·lectius de ciutadans preocupats pels efectes que el procés de canvi climàtic actualment en curs tindrà tant sobre els nostres ecosistemes i la nostra societat, com sobre els ecosistemes i les societats situades a àrees a on es sentiran amb més intensitat les conseqüències d'aquest procés. Com a persones plenament conscients de que les actuacions concretes són la base necessària i imprescindible dels canvis a més llarg abast, impressió que es reforça per la manca de propostes de mesures concretes a aplicar que es manifesta a nivell internacional en aquest important tema. Presentem a l'aprovació en plenari per part dels diferents grups municipals la següent moció: JUSTIFICACIÓ DE MOTIUS L'atmosfera és la coberta gasosa que envolta el planeta, i és un dels elements que determinen el clima. La seva composició s'ha mantingut en equilibri des del desenvolupament de les plantes i animals, en estar formada pels mateixos gasos en proporcions força regulars. Alguns d'aquest gasos fan que part de la calor del sol no s'escapi a l'espai, i gràcies a aquest "efecte hivernacle" es mantingui la temperatura que fa possible l'existència de la vida. A la vegada, amb el seu procés de respiració i fotosíntesi els éssers vius fan que la proporció d'aquest gasos es mantingui constant. Des de la revolució industrial els éssers humans estem forçant l'equilibri d'aquest sistema complex, introduint-hi més gasos d'efecte hivernacle dels que el planeta pot absorbir. El principal d'aquests gasos és el CO2, que constitueix la base física per a què les plantes i les algues produeixin l'oxigen mitjançant el procés de la fotosíntesi. Degut a l'acció humana l'atmosfera ha incrementat en un 30% la seva proporció de CO2 en els últims temps. Com a conseqüència d'aquest increment, la temperatura mitjana del planeta dels últims anys és la mes alta des de que s'enregistren les temperatures en el món, fa ja 130 anys. En la seva reunió de l'any 1995 l'IPCC (Plafó Intergovernamental pel Canvi Climàtic), grup format per un miler de científics assessors de les Nacions Unides que estudien el procés del canvi climàtic, ha reconegut que les activitats humanes afecten el clima degut a l'ús que fem de l'energia, els tipus d'energia que fem servir, i els gasos residuals que generen. L'IPCC també ha advertit que si no actuem, per l'any 2010 la temperatura mitjana augmentarà d'un a tres graus, i el nivell del mar pujarà uns 50 centímetres. Les conseqüències ambientals a nivell local no es poden preveure amb seguretat, però a escala global l'augment de la temperatura incrementarà la sequera a les zones seques i augmentarà les pluges a les latituds més altes. L'increment del nivell del mar destruirà part de les platges i les zones humides, i pot salinitzar aqüifers. El 85 % dels aiguamolls de la península Ibérica estan amenaçats. Tot això tindrà conseqüències en els ecosistemes (desplaçaments i desaparicions), en les espècies (extincions, desplaçaments i pèrdua de biodiversitat) i en les collites (disminució de la producció a les zones seques). Les conseqüències socials poden ser molt greus, especialment per a molts països subdesenvolupats i en especial per a molts petits estats insulars, provocant migracions massives de refugiats ambientals i incrementant les lluites pels recursos. Les malalties també augmentaran per la desnutrició, i per l'acció creixent de microbis i insectes que podran expandir el seu radi d'acció amb l'increment de les temperatures, atacant poblacions que no estan preparades per defensar-se davant d'aquest nous agents patògens. La major freqüència de catàstrofes climàtiques (ciclons, huracans,...), amenaça amb destruir ecosistemes locals i regionals, deixant en la misèria poblacions senceres. Les conseqüències econòmiques poden ser incalculables. A banda de la pressió sobre els pressupostos estatals, bancs i companyies d'assegurances hauran de fer front a la fallida dels seus prestataris, i a les compensacions econòmiques pel valor dels elements assegurats que siguin destruïts. Davant tota a questa situació, diverses ciutats que van adherir-se a la Declaració d'Amsterdam "Ciutats per a la Protecció del Clima" el 1993, entre elles la de Barcelona, es van comprometre a la ciutat de Heidelberg, el 1994, a reduir les emissions un 20% per l'any 2005 respecte a les de 1987. Les emissions anuals al mon són al voltant dels 22.000 milions de tones de CO2 a l'any. Els sistemes naturals només poden absorbir 5.000 milions de tones a l'any, la qual cosa ens hauria de portar a limitar les emissions a un màxim d'una tona de CO2 per habitant i any. La mitjana catalana és superior a quatre tones per habitant i any. Les emissions actuals de totes les ciutats i pobles de Catalunya necessitarien moltes vegades els boscos de Catalunya per poder-les absorbir. Però només hi una Catalunya, i per això el carboni que generem s'acumula a l'atmosfera amb el de la resta de països amb emissions insostenibles. UNA PROPOSTA DE TEXT DE LA MOCIÓ Davant de tota aquesta situació, com a associacions que representem la voluntat de molts ciutadans i ciutadanes conscients de les nostres responsabilitats ambientals actuals i envers les generacions futures, disposats a aplicar el principi que ens aconsella pensar i actuar globalment i localment, sol·licitem a l'Ajuntament de _______________________, i a tots els seus grups municipals Que prenguin consciència, com a gestors dels ecosistemes urbans de l'impacte ecològic de la nostra ciutat sobre molts altres territoris, i de la contribució que fa al canvi climàtic. Que prenguin mesures i compromisos concrets en la següent línia: La posta en marxa d'un programa d'auditories de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivell local o sectorial per tal de detectar els punts a on es donen emissions directes o indirectes i les fonts principals que les originen. L'establiment d'un criteri de prioritats per determinar a on es podrien aplicar mesures immediates de reducció de manera més eficaç. Que, un cop diagnosticada la situació, es determinin taxes globals de reducció en funció d'objectius temporals assolibles, que tinguessin en compte els informes i estudis realitzats. Que, a banda d'aquestes actuacions concretes a nivell local, es realitzi un programa d'aplicació de mesures concretes d'estalvi i eficiència energètica, començant per tota la xarxa d'edificis i instal·lacions de l'administració local i estenent progressivament els criteris als edificis del sector privat. Que es plategi el disseny i realització d'un programa d'aplicació de "l'efecte demostració" en el camp de les energies renovables, especialment en el de l'energia solar fotovoltàica. Convocant un ple municipal o una audiència pública específics sobre el tema Obrint la discussió pública de les polítiques municipals en matèria d'energia, trànsit i transport, residus, urbanisme, medi ambient i fiscalitat, en el marc de l'elaboració d'una Agenda 21 Local i en els Fòrums Ciutadans corresponents, per fer efectiu els compromís de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En ______________, a _______ de _____________ del ___________ |