Ecologistes en Acció de Catalunya

-- Baixar el text de les al·legacions en format *.rtf (42 Kb) --

MOLT IMPORTANT: CAL RECORDAR QUE EL TERMINI DE PRESENTACIÓ FINALITZA EL DIA 10 de SETEMBRE DEL 2001. PER A DETALLS RELACIONATS AMB EL LLIURAMENT EL TELÈFON D'ATENCIÓ DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT A BARCELONA ÉS EL 93 444 50 00 (fins a les 17,30 hores)

CONSELLER DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT
(En cas d'al·legació individual omplir la part individual i eliminar la col·lectiva, en cas d'al·legació col·lectiva feu-lo a l'inrevés. IMPORTANT: NO OBLIDEU ESBORRAR LES REFERÈNCIES A L'ANNEX CARTOGRÀFIC DE LES AL·LEGACIONS 21 A 35 I EL FULL FINAL CAS DE FER-LO SENSE AQUEST SUPORT)

En/Na xxxxx xxxxx xxxxx xxxx , major d'edat, amb DNI número xxxxxxxxxxxxx , actuant en nom propi i amb
domicili en c/pça) xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx localitat xxxxxxxxxxxxxx
Codi postal xxxxx

En/Na xxxxxxxxxx, amb DNI xxxxxxxxxx, en nom i representació de l'entitat xxxxxxxxxxxx, entitat inscrita amb el número xxxxxxx en el registre d'associacions, i amb domicili a efectes de notificació en el carrer xxxxx xxxxx, número xxx, districte postal xxxxx de la localitat de xxxxxxxxxx, compareix i

Que havent-se establert un termini que conclou el proper 2 de febrer del 2001 per a la presentació de al·legacions davant l'avantprojecte de decret regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya i del Mapa d'implantació de l'energia eòlica a Catalunya; dins del corresponent termini presentem les següents

Anàlisi inicial i propostes d'Ecologistes en Acció de Catalunya respecte al projecte de decret regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya (en endavant anomenat Decret) i del Mapa d'implantació de l'energia eòlica a Catalunya (en endavant anomenat Mapa).

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que la nova redacció del Pla de Parcs eòlics recull aspectes que milloren el redactat inicial en tant que es fa ressò de la sensibilitat clarament estesa de que és necessari mantenir un equilibri entre el canvi de l'actual model energètic i la preservació del patrimoni natural del Catalunya. Com aspectes especialment remarcables el Mapa incrementa el percentatge de territori de preservació integral i inicia una aproximació a l'ordenació territorial dels aprofitaments eòlics, mentre que el Decret, per la seva banda, exclou els parcs naturals com a zones d'instal·lació condicionada, reconeix la necessitat de crear un organisme amb participació de la societat civil en les tasques de seguiment i estableix un mecanisme pel qual es determina la participació de la iniciativa privada en la progressiva concreció de la base de dades de potencial eòlic de Catalunya. Aspectes tots ells que figuraven a les al·legacions presentades al seu moment per Ecologistes en Acció de Catalunya.

Malgrat tots aquests aspectes positius creiem que tant el Mapa com el Decret encara han de desenvolupar més aspectes per a l'energia eòlica pugui jugar un paper significatiu en la transició cap a un model energètic sostenible i, específicament, per poder frenar l'actual procés de canvi climàtic.

Especialment preocupant és la manca de voluntat en extremar el rigor i l'objectivitat dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental que han d'acompanyar els projectes de parcs i de línies d'evacuació, la manca de referència a la investigació exhaustiva dels potencials eòlics de Catalunya, la manca d'audàcia al establir la participació de la societat civil a la Comissió d'assessorament de l'estratègia d'implantació de l'energia eòlica a Catalunya, i el fàcil recurs de deixar en mans de la Ponència Ambiental aspectes relatius a la construcció dels parcs que podrien ser fàcilment objecte d'una regulació legal.

Tanmateix, i tal com dèiem en les nostres anteriors al·legacions el reconeixement de la necessitat d'enfrontar l'amenaça del canvi climàtic implica un plantejament d'actuació que supera amplament el marc de la redacció del decret d'implantació de l'energia eòlica, i en aquest sentit, en la Memòria del Mapa Eòlic (en la que es fan abundants referències a aquest problema) tornen a faltar indicacions relatives a mesures sobre les dues fonts més importants d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (el transport i la indústria) implica també desenvolupar polítiques generalitzades de foment de l'estalvi i l'eficiència energètica, implica incentivar l'aplicació de la millor tecnologia disponible i, finalment, afavorir el desplegament de les restants fonts d'energies renovables (solar tèrmica i fotovoltàica, geotèrmica i biomassa principalment) mitjançant un impuls decidit al Pla d'energies renovables de Catalunya i a un Pla d'estalvi i eficiència energètica.

Considerem que totes aquestes mesures són necessàries per a que la referència a la prioritat de treball en el tema del canvi climàtic continguda en l'antecedent de la memòria del Mapa Eòlic tingui un mínim de credibilitat i coherència.

Finalment, es fa necessari un treball de coordinació normativa per a que el Pla de parcs eòlics, al que se li adjudica la categoria de pla territorial sectorial, mantingui criteris de coherència amb les normatives de protecció d'espais naturals, la resta de plans territorials sectorials i les directrius del Pla Territorial General de Catalunya.

La nova redacció del Decret continua sense contemplar la creació prèvia d'un registre d'empreses promotores de l'energia eòlica a Catalunya, format per les empreses interessades en la construcció de parcs eòlics. La inscripció en aquest registre hauria de ser condició imprescindible per poder presentar projectes a tràmit, i hauria de constar com a requisit a l'article 12, relatiu al procediment d'autorització administrativa.

Atès que el treball de reducció dels efectes del canvi climàtic sobre Catalunya és una tasca prioritària d'interès mediambiental i social que ultrapassa els propis objectius de les empreses, la inscripció en un registre d'aquest tipus és una mesura plenament justificada en base a criteris d'interès general.

Dins del principi d'accés a la informació mediambiental, principi que gaudeix de reconeixement general, i atès el paper rellevant desenvolupat per la societat civil en la protecció del medi ambient, hauria d'explicitar-se clarament l'accés públic a la informació continguda en la base de dades de vulnerabilitat eòlica que el Decret contempla en el seu article 10. Ja que l'ampla implicació social que el desenvolupament de projectes de parcs eòlics porta aparellada, justifica plenament el caràcter públic de la informació continguda en aquesta base de dades.

En el nou redactat del Decret es troba novament a faltar la creació de programes puntuals de mesura de potencial eòlic en indrets determinats a on es donin indicis d'existència d'aquest potencial. Aspecte que hauria de figurar com a apartat específic de l'article 17.

Aquests programes tenen més sentit encara si es considera que en l'apartat 4 de la memòria del Mapa es continua afirmant que:

"A causa de l'orografia complexa del nostre país, les dades de vent no són encara prou ben conegudes i varien força entre dos punts propers per la qual cosa només són realment vàlides les dades mesurades cas per cas. El potencial eòlic a Catalunya és, doncs, irregular i extremadament variable."

Continua existint, doncs, la necessitat d'orientació de les empreses promotores cap a zones plenament compatibles que no han estat prou estudiades, i la necessitat d'enriquir la informació continguda en la base de dades de vulnerabilitat eòlica que el propi Decret contempla.

Encara que el nou redactat del decret contempla en el seu Capítol cinquè, la creació d'una "Comissió d'assessorament de l'estratègia d'implantació de l'energia eòlica a Catalunya", els criteris de participació de la societat civil en la citada comissió són d'una timidesa extraordinària, de 19 persones que integren la comissió 13 són representants polítics directes, tractant-se d'una forma de generació d'energia neta i necessitada de coneixement i difusió de la societat civil es troben a faltar representants de sindicats, d'associacions de consumidors i del moviment associatiu veïnal. Particularment insuficient és la representació de les associacions ecologistes (2 persones) si es considera el paper històric d'aquestes associacions tant en la defensa i divulgació de les possibilitats de l'energia eòlica quan aquesta era reiteradament infravalorada com a contribució a la satisfacció de la demanda energètica, com a defensores d'un equilibri entre l'aprofitament dels recursos eòlics i la preservació de la biodiversitat.

En conseqüència la representació desenvolupada a l'article 24 hauria de ser modificada i completada en el següent sentit.

5 representants de les organitzacions sindicals que actuen a Catalunya.
5 representants de les organitzacions, federacions i xarxes d'entitats ecologistes i de defensa del medi ambient registrades a Catalunya.
2 representants de les organitzacions de consumidors inscrites a Catalunya.
3 representants de les federacions o confederacions d'associacions de veïns i veïnes de Catalunya.

Igualment, la determinació de zona compatible com aquella en que es pot donar un aprofitament eòlic que tingui un impacte assumible sobre els valors naturals del territori no exclou la necessitat de que qualsevol instal·lació tingui en compte l'existència de tipus d'impacte diversos que han de ser efectivament minimitzats. En aquest aspecte la realització d'un estudi d'avaluació d'impacte ambiental (en endavant d'AIA) per a els projectes de parcs eòlics a executar-se en les zones considerades compatibles, a fi i efecte de detectar les possibles afectacions i proposar les mesures correctores, esdevé una peça clau.

El rigor en el cas de projectes eòlics que afectin zones d'implantació condicionada de parcs eòlics obliga a establir un mecanisme de contrastació dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental per tal d'extremar el rigor en els criteris de avaluació del projecte, el que implicaria la realització de dos estudis independents d'avaluació de l'impacte ambiental de manera totalment independent.

Mecanisme que s'hauria de detallar a partir del redactat de l'article 13 en el sentit que a continuació s'explica.

Un dels estudis hauria de ser presentat per l'empresa promotora que podrà acollir-se a mesures de subvenció dels costos de l'estudi per part de l'administració en base a la seva contribució a l'enfortiment de la base de dades del potencial eòlic de Catalunya.

L'altre estudi hauria de ser presentat per representants de la societat civil del terme o termes municipals afectats per la construcció del parc eòlic.

L'import d'aquest estudi serà sufragat en base a un partida específica dedicada a aquesta finalitat integrada per fons dels departaments d'Indústria i Medi Ambient. Les condicions de pagament d'aquest estudi es detallen a continuació.

S'hauria de constituir una comissió municipal o intermunicipal de seguiment del projecte de parc eòlic formada per representants municipals i persones representatives del teixit associatiu i cívic.

El procediment bàsic de funcionament de la comissió de seguiment en el que es relatiu a l'estudi d'AIA hauria de ser el següent:

- A efectes de gaudir del dret de subvenció de l'estudi d'avuació d'impacte ambiental en endavant AIA), la comissió de seguiment hauria de formalitzar la seva existència davant la Ponència Ambiental contemplada en el projecte de Decret.

- La proposta de la empresa encarregada de la realització de l'estudi d'AIA, així com un pressupost detallat del seu import hauria de ser lliurada per la Comissió de seguiment a la Ponència Ambiental, que podrà plantejar modificacions en el seu contingut.

- Un cop acceptada la realització de l'estudi, i fet el mateix, es lliurarà còpia a la Ponència Ambiental, que lliurarà l'import de la seva realització a la comissió de seguiment del projecte.

En cas de que la comissió de seguiment del projecte de parc eòlic no es constituís, la Ponència Ambiental decidirà només en funció dels resultats de l'únic estudi presentat per l'empresa.

Amb independència de que el projecte de construcció del parc eòlic s'ajusti als requisits plantejats des de la ponència ambiental, tant en la seva construcció com en la de les línies d'evacuació d'energia elèctrica es procuraran fer servir tècniques de transport aeri dels materials per tal de minimitzar l'impacte que provoca l'obertura de grans pistes en zones forestals amb la finalitat de traslladar els components més voluminosos dels aerogeneradors.

L'ús de tècniques de transport aeri de grans components a zones amb dificultats d'accés és una tècnica provada en la construcció i manteniment de les torres que formen les línies d'alta tensió i altres instal·lacions d'alta muntanya, i no semblen existir dificultats en aplicar-les a la construcció de parcs eòlics.

Aquesta condició hauria de ser explicitada tant a l'Article 8, que tracta dels requisits de disseny de la instal·lació, com a l'l'Article 15, que tracta de la Documentació a presentar amb la sol·licitud del projecte.

També a l'Article 8 i a l'Article 15 hauria de constar que en el cas de que per motius clarament justificats no fos possible fer servir mitjans aeris per traslladar els components dels aerogeneradors, el traçat de les pistes d'accés necessàries serà inclòs en l'estudi d'AIA per tal de tenir en compte les mesures correctores pertinents.

També a l'Article 8 i a l'Article 15 hauria de constar que En el cas de que hagi estat necessari obri pistes de transport de materials, un cop finalitzada la construcció del parc eòlic l'empresa promotora procedirà a la restauració i reforestació de les pistes forestals obertes pel trasllat dels materials de construcció, per tal de deixar-les en el mateix estat en que es trobaven abans de la realització de l'obra, o adequades al trànsit dels vehicles de transport necessaris per a el funcionament del parc.

Creiem que el Mapa hauria de estar caracteritzat com a Pla Territorial Sectorial, el que hauria d'implicar l'existència de criteris de coherència en la determinació d'àrees, especialment criteris de continuïtat i connexió entre les diferents àrees. El propi apartat de Memòria del Pla Territorial General de Catalunya (en endavant PTGC), insisteix en aquest aspecte quan en el seu Apartat 5.2, dedicat a la protecció mediambiental diu textualment: "tractar aquests espais com un sistema integrat d'espais naturals que ofereixen un continu natural i, d'aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori."

D'acord amb aquest principi bàsic d'ordenació del territori cal complementar el sistema de connexions entre les àrees d'exclusió properes en els aspectes que es detallaran a continuació, per tal de que formin una unitat articulada d'ordenació del territori.

Igualment haurien de crear-se àrees de instal·lació condicionada envoltant les àrees de exclusió que no en tenen, ja que resulta clarament arbitrària la delimitació topogràfica de zones d'exclusió envoltades de zones compatibles.

Aquesta modificació permetria complir el criteri de continuïtat expressat en el PTGC i donaria sentit a una altre de les seves recomanacions: considerar la globalitat del sistema i definir una estructura general quan es donin coincidències de proposta des de dos àmbits diferents (com són ara l'aprofitament dels recursos eòlics i la protecció d'espais naturals).

El nou traçat del Mapa recull en general la demanda de creació d'una zona d'exclusió presentada per Ecologistes en Acció de Catalunya en les anteriors al·legacions en el que fa referència a l'àrea delimitada per Font Rubí i el Santuari de Foix haurien d'estendre's al conjunt de la Serra del Bolet , espai determinat pel riu Foix, al SW; la Riera de Mediona, al NE; el Torrent de Puigcogull al NW i el traçat de la BP 2126 al SE; en torn a la corba de nivell dels 500 metres d'alçada.

Per a que el traçat s'ajusti a un criteri d'ordenació rigorós del conjunt de valors botànics, faunístics i geològics exposats en les anteriors al·legacions creiem que la delimitació de la zona d'exclusió hauria de

D'igual manera hem pogut constatar que el nou traçat del Mapa recull el nostre criteri en el que fa referència a donar una continuïtat territorial al conjunt de zones d'exclusió delimitades a la zona de les muntanyes de Prades i la Serra del Montsant, espai que hauria de formar part d'un Parc Natural de les Serres de Prades i Montsant de futura creació. Creiem doncs que no té cap de sentit mantenir

Considerem que la badia dels Alfacs ha de ser inclosa en la seva totalitat dins l'àrea d'exclusió del delta de l'Ebre, atès que forma part de la mateixa zona humida, atès el seu caràcter sedimentari, i molt especialment per la importància ornitològica internacional d'aquesta zona, inclosa dins les zones humides contemplades en el Conveni Ramsar, i reconeguda com a zona humida d'excepcional importància europea per a les aus, per tractar-se d'una zona parcialment proposta com a ZEPA y PEIN per la Generalitat de Catalunya, tant les resident com les migratòries. Concretament la badia dels Alfacs és un àrea molt important de moviment d'aus i molt especialment per aquelles que tenen hàbits alimentaris marins com les diverses espècies dels gèneres Larus, Sterna, Chilidonias o Gavia entre d'altres, i altres que la creuen en els seus desplaçaments migratoris.

DINOVENA
Igualment constatem que s'ha seguit el mateix criteri d'ordenació coherent donant continuïtat territorial al conjunt de zones d'exclusió delimitades a la zona de la Serralada de El Port espai que formaria part del futur Parc Natural dels Ports.

Malgrat que no s'ha recollit en la nova redacció del Mapa, continuem considerant que una aplicació coherent de protecció de l'avifauna hauria de concretar-se en la creació d'una ampla zona d'exclusió en l'àrea de confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca tenint en compte que es tracta d'una zona de gran riquesa en fauna i punt de trobada de corrents migratoris. Tal com es detalla als mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

El propi Mapa ja reconeix aquesta funció quan estableix quatre àrees d'exclusió en aquesta zona. Les característiques homogènies del terreny i la proximitat de les zones d'exclusió dibuixades al Mapa permeten aplicar un criteri d'ordenació coherent i delimitar una zona que en el futur hauria de formar part del Parc Natural Segre - Aiguabarreig.

Caldria, doncs, establir un àrea unificada d'exclusió delimitada al Nord pel traçat de l'autopista A-2 entre Castelldans i el límit de la Comunitat Autònoma de l'Aragó; a l'Oest pel propi curs del riu Ebre fins als Tossals de Montmeneu; al Sud pel Torrent de Vall Major, i a l'Est pel traçat de la N-230 fins a Torrebesses i la carretera d'enllaç amb Granella de Les Garrigues i el Cogul fins enllaçar novament amb el municipi de Castelldans.

AL·LEGACIONS RELACIONADES AMB LA DELIMITACIÓ DE ZONES D'INSTAL·LACIÓ CONDICIONADA

Caldria completar l'àrea d'instal·lació condicionada entre les àrees d'exclusió de la Serra d'Ancosa, Serra del Bolet, La Moixeta - Cal Sumor - Serra de Can Casanoves i l'àrea de la Serra de Montmell, que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

Caldria ampliar l'àrea d'instal·lació condicionada que permeti regular la instal·lació de parcs amb criteris més estrictes vinculant les àrees d'exclusió de la Serra de l'Ordal amb el Massís del Garraf el que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

Caldria enllaçar l'àrea d'instal·lació de àrees d'exclusió de la Serra de Tivissa - Vandellòs amb la de la Serra de la Llaberia i la de Pradell - Teixeta amb les d'instal·lació de les àrees d'exclusió de la Serra de Cardó amb la de Tivenys i la de Barranc del Titot - Armes del Rei, les quals a la seva vegada enllaçarien amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

Caldria crear un àrea d'instal·lació condicionada que permeti regular la instal·lació de parcs amb criteris més estrictes vinculant les àrees d'exclusió de la Serra de Montsià, Serra de Godall, el Barranc de Valldebous i el Parc Natural del Delta de l'Ebre que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

Caldria crear un àrea d'instal·lació condicionada que permeti regular la instal·lació de parcs amb criteris més estrictes vinculant les àrees d'exclusió de la Serra de Rocacorba amb la de Banyoles que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

Caldria crear un àrea d'instal·lació condicionada que permeti regular la instal·lació de parcs amb criteris més estrictes vinculant les àrees d'exclusió costaneres des de el Massís de l'Albera al Massís del Montgrí i les Muntanyes de Begur que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

Caldria crear un àrea d'instal·lació condicionada que permeti regular la instal·lació de parcs amb criteris més estrictes vinculant les àrees d'exclusió de Montserrat - Sant Llorenç de Munt - Cingles del Bertí - Montseny - Moians que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC 13 d'aquestes al·legacions.

Caldria crear un àrea d'instal·lació condicionada que permeti regular la instal·lació de parcs amb criteris més estrictes vinculant les àrees d'exclusió de la Garrotxa i l'Alta Garrotxa que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents. El detall de la delimitació d'aquesta zona d'exclusió apareix reflectit en els mapes que figuren a l'ANNEX CARTOGRÀFIC X d'aquestes al·legacions.

Caldria crear un àrea d'instal·lació condicionada que permeti regular la instal·lació de parcs amb criteris més estrictes en un radi de 5 quilòmetres en torn a les àrees d'exclusió formades pels PEINs amb una superfície inferior a les 1000 Ha, i les zones derivades d'àrees formades per zones vitals d'ocells rapinyaires catalogats com a amenaçats, i que no es trobin integrades en cap de les àrees assenyalades en les al·legacions anteriors.

Totes les àrees d'exclusió delimitades en les al·legacions 16, 17, 18 i 19 del present document haurien de estar envoltades per una zona d'instal·lació condicionada d'una extensió de 5 quilòmetres a partir dels límits de la mateixa, que enllaçaria amb les àrees d'instal·lació condicionada adjacents, generant d'aquesta manera un continu territorial d'ordenació del territori.

Atès l'important potencial d'aprofitament eòlic que hi ha a la plataforma marina catalana, i davant un futur desplegament de l'energia eòlica en aquest indret, entenem que cal preveure les mesures correctores necessàries per tal de preservar els herbeis de Posidonia oceànica, especialment importants davant la costa de la demarcació de Tarragona.