El que l'energia eòlica sigui la que menys impactes ambientals té no significa que no en tingui cap, ni que sigui acceptable una acumulació caòtica de parcs; ara bé, davant la utilització genèrica, indiscriminada i abusiva que s'ha fet de la paraula impacte relacionant-la amb aquesta energia cal recordar un cop més que ni tots els impactes són iguals, ni tots es perceben de la mateixa manera.

Els parcs eòlics generen tan sols impactes locals, que són poc significatius però que, en el cas de l'eòlica terrestre, es perceben amb facilitat; com hem apuntat abans són part de la "petjada ecològica" local. En aquest context l'aplicació de mesures correctores és molt important.

Així, procedeix realitzar un anàlisi dels impactes concrets de cada projecte, que identifiqui cada tipus d'impacte, la seva avaluació dins del grup d'impactes en que s'engloba, la possibilitat o no d'aplicar mesures correctores i el grau d'eficàcia d'aquestes.

Els impactes associats a l'energia eòlica en entorns periurbans, rurals i marins amb el nivell tecnològic actual són bàsicament tres : els impactes en la construcció del parc (A), els impactes de funcionament (B) i els impactes sobre l'avifauna (C).

A.- Els impactes de construcció del parc : Són els més evidents, encara que cal distingir la diferent tipologia de cada cas.

A.1.- Els parcs en el cas del medi urbà. : Presenten els impactes menys significatius a causa de la seva ubicació en entorns urbanitzats i humanizats (polígons industrials, esculleres, zones verdes urbanes o properes a la ciutat) a on ja s'han fet actuacions.

A.2.- Els parcs en el medi rural.

Segons la seva ubicació, la construcció els parcs eòlics poden plantejar impactes concrets i puntuals sobre el territori immediat i els accessos.

A més a més de les mateixes turbines, les pistes d'accés als parcs eòlics i els camins interns de servei són determinants en la formació d'opinió respecte a l'energia eòlica. Aquestes pistes i camins -el seu nombre, amplada i ubicació- són la manifestació visible del respecte que els promotors i els constructors de parcs eòlics tenen pel medi natural que allotja les seves instal·lacions. És la seva responsabilitat no fer-ne un abús .

- Moviments de terra. Impactes sobre la flora i la fauna: És necessari extremar les mesures de control en la construcció del parc i de restauració posterior dels terrenys afectats. L'experiència històrica dels incendis forestals a Catalunya proporciona dades que mostren que la capacitat de regeneració biològica és molt elevada, i més si és acompanyada mesures de suport des de l'activitat humana.

- Circulació de maquinària pesada. Impacte acústic. : Per reduir aquest impacte és necessari prestar molta atenció a la variable estacional. Un bon projecte de construcció d'un parc en un entorn rural ha de contemplar els moments en que el treball de la maquinària pesada provoqui un mínim d'impacte acústic sobre els ecosistemes, i planificar i portar a terme el calendari i el programa correcte de realització de les obres per corregir-lo

A.3.- Els parcs marins.: El cas dels parcs marins presenta unes característiques especials ja que els impactes de construcció sobre el fons marí tendeixen a ser ignorats perquè no s'hi veuen. Per tant cal ser més acurats en els estudis previs a l'aprovació o rebuig a d'un projecte.

Els requisits que ha d'incloure l'Estudi d'Impacte Ambiental en un parc eòlic marí impliquen l'estudi del medi físic, sediment , columna d'aigua i aire, el que implica analitzar com la construcció i el funcionament del parc afectaran l'àrea, l'hidrodinamisme de la zona, el règim d'onades, el regim sedimentari i la qualitat de l'aigua.

Cal fer també un estudi dels organismes presents a l'emplaçament del parc i de com els hi afectarà tant el procés de construcció com el de funcionament: comunitats bentòniques, comunitats intermareals, comunitats de peixos, mamífers marins i ocells.

Òbviament en cada camp de l'estudi cal analitzar l'estat actual, l'efecte de la construcció del parc, l'efecte del seu funcionament i la del seu desballestament, per la qual cosa cal fer un anàlisi bibliogràfic dels estudis existents sobre la zona, una descripció de la metodologia emprada per a la presa de mostres i una descripció dels resultats de l'estat actual, predicció dels efectes i mesures correctores.

L'Avaluació de l'impacte en les diferents comunitats ha de ser duta a terme per persones de la comunitat científica que hagin demostrat la seva experiència en estudis sobre l'emplaçament proposat i, lògicament, l'avaluació d'impacte ambiental hauria de comptar amb els informes preceptius dels científics a més d'incloure un dictamen del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

B.- Els impactes de funcionament.

B.1.- L'impacte acústic : Juntament amb l'aspecte estètic, cap altre crea més alarma o més debat a l'entorn de l'energia eòlica que el soroll. Si les turbines eòliques són "sorolloses" o no és una valoració tan subjectiva com si la seva presència en el paisatge és "bonica" o "horrorosa". No obstant, contràriament a l'estètica, el soroll es pot mesurar.

Encara que audibles, les modernes turbines eòliques són molt poc sorolloses. Gràcies als avanços en la tecnologia, els aerogeneradors ben dissenyats i ben ubicats poden ser prou silenciosos com per a no causar cap molèstia a residents que viuen només a pocs centenars de metres de distància.

A aquesta distància, qualsevol soroll que pugui produir un aerogenerador queda emmascarat per la pròpia remor del vent i de les fulles dels arbres i altra vegetació. Avui en dia el soroll és un problema secundari i menor.

B.2- Impacte visual : L'abús de l'impacte visual relacionat amb projectes eòlics va en proporció inversa a la manca d'impactes quantificables a nivell material, i fa obligatori apuntar unes consideracions genèriques, ja que el propi concepte d'impacte visual s'ha d'abordar amb precaució.

La pròpia idea comporta una forta càrrega subjectiva; l'impacte visual va associat a una concepció estètica que pot ser contradictòria amb el coneixement que resulta de la investigació ecològica; així mentre que la primera implica elements diversos (estètics, culturals, emotius, etc.) que sorgeixen d'una valoració humana i que es sintetitzen en valorar d'aparença per damunt de tot), la segona implica un coneixement en profunditat dels processos que, en moltes ocasions pot estar en contradicció amb l'estètica i la cultura.

La determinació de l'impacte visual també implica referents pràctics lligats a la supervivència material, a la història, i als aspectes socials i culturals del territori a on es viu. És el cas de poblacions que han fet part del seu paisatge a edificis o instal·lacions construïdes en diferents èpoques "integrant-les" en l'entorn. Això, com el cas dels paisatges agrícoles, demostra que el paisatge és una construcció social que evoluciona contínuament, i en la que no tan sols són importants les formes, també ho és la funció, el coneixement, la utilitat, etc.

Excepte en casos molt determinats de paisatges amb una forta càrrega simbòlica, la manca de conceptualització de l'impacte visual dins del conjunt dels impactes ecològics fan que sigui un argument poc avaluable des del punt de vista ecològic, el que no li treu poder com a referent sentimental per generar oposició als parcs eòlics .

Els parcs eòlics no haurien de jutjar-se només pel seu efecte visual. També haurien de valorar-se per altres qualitats, com el referent de desenvolupament sostenible que simbolitzen: la tecnologia de producció d'electricitat menys agressiva amb el medi ambient, que no consumeix aigua ni emet contaminants a l'atmosfera i a l'aigua.

C.- Impactes sobre l'avifauna.

Els impactes de l'energia eòlica sobre la diversitat biològica s'han concretat especialment en els impactes sobre l'avifauna, amb especial atenció als rapinyaires i els ocells migratoris. Aquesta falsa percepció està tan estesa que és obligat dedicar-li un apartat específic, ja que cap altre aspecte ambiental ha causat més preocupació entre els defensors de l'energia eòlica i els defensors de la natura que els efectes potencials dels aerogeneradors en l'avifauna. És tracta d'una problemàtica que genera fortes respostes emocionals i que podria, si no s'enfoca convenientment, agreujar la crisi ambiental ja que entorpiria l'expansió d'aquesta energia neta en un dels àmbits on és més necessària: dins del països industrialitzats que generen la major part dels impactes relacionats amb l'energia.

El que l'evolució dels estudis està posant en evidència és que malgrat que existeix un impacte, aquest és significativament inferior al que provoquen el conjunt d'infrastructures de la societat actual, tant conjuntament com analitzades per separat: les línies elèctriques, les infrastructures de transport, la caça il·legal i la contaminació química, ja que l'evolució dels models d'aerogeneradors ha reduït significativament els seus efectes.

Les aus xoquen amb nombrosos obstacles, tant naturals com creats per l'ésser humà, ubicats en la trajectòria del seu vol. Algunes d'aquestes col·lisions són degudes a problemes visuals derivats del reflex dels vidres de les finestres o d'estructures ocultes per la boira. La literatura científica cita casos d'aus rapinyaries en busca de presa que s'han estavellat contra edificis, però també contra obstacles naturals com arbres. Una hipòtesi que actualment s'investiga és que les rapinyaires xoquen contra els aerogeneradors per la seva fixació en la presa durant la persecució i captura.

Tot i no ésser raonable exigir a la indústria eòlica un objectiu zero en mortalitat d'aus, si que ho és exigir-li que eviti els emplaçaments de major conflicte, especialment si estan habitats per espècies amenaçades.

Ja hem comentat a l'inici del treball que l'existència d'impacte ambiental lligat a tota activitat humana obliga a partir d'un criteri comparatiu, el que ens porta a situar l'impacte dels parcs eòlics en el conjunt d'impactes sobre les aus.

C.1.- Les causes de mortalitat d'aus d'origen humà

Als Estats Units d'Amèrica, agències governamentals de protecció de la natura, consultors ambientals i associacions ecologistes i conservacionistes han realitzat multitud d'estudis sobre les causes de mortalitat d'aus d'origen humà. En canvi, a Catalunya i Espanya no s'han fet estudis sistemàtics comparatius el que ha facilitat tot tipus d'especulacions. No hi ha dades disponibles d'una manera tan sistematitzada; però diverses fonts coincideixen que la primera causa coneguda de mort d'ocells són les carreteres.

Segons l'informe del Projecte Provisional de Seguiment de la Mortalitat de Vertebrats a Carreteres , més de 30 milions de vertebrats -dels que gairebé 11 milions serien aus- moren atropellats cada any a les carreteres espanyoles. Aquest informe, adverteix que la xifra podria ésser més alta perquè moltes morts passen desapercebudes. L'estudi s'ha elaborat a partir del treball de camp de 400 voluntaris durant els darrers vint anys. Segons l'estudi els atropellaments a carretera suposen una causa de mortalitat animal relativament recent, lligada al desenvolupament i accentuada per l'augment i condicionament de la xarxa viària i la major densitat i velocitat del trànsit. L'informe es basa en una mostra de 43.505 vertebrats morts per aquesta causa, recollits durant els darrers dos anys. De l'avaluació de la mostra se'n desprèn que un 36% dels vertebrats atropellats son aus, un 33% mamífers, un 22% amfibis i un 6% rèptils.

Les col·lisions i electrocucions amb les línies elèctriques són probablement la segona causa de mort en quant a nombre d'individus i potser la primera en quan a rapinyaires i altres aus amenaçades. Cada any, entre 30.000 i 50.000 aus moren a Espanya per electrocució o col·lisió contra les línies elèctriques. Moltes de les prop de 40 espècies afectades per aquest problema està en perill d'extinció i les estratègies i plans de recuperació del Ministeri de Medi Ambient i de les Comunitats Autònomes recullen des de fa anys com a mesura urgent remodelar les torres i senyalitzar les línies elèctriques més perilloses .

La caça també és un factor important de mort d'aus causa de l'activitat humana. A destacar la pràctica de la caça amb barraca o parany, molt estesa a l'Aragó, Catalunya i al País Valencià. Malgrat haver estat declarada il·legal s'estima que cada any causa la mort d'entre dos i quatre milions d'aus, en la seva major part insectívores, incloent més d'un milió d'individus pertanyent a espècies protegides. Els estudis efectuats per la pròpia administració també indiquen que aquesta pràctica captura cada any més de 300 rapinyaires, entre les que es compten exemplars de xoriguer comú (Falco tinnunculus), aligot comú (Buteo buteo), òliba (Tyto alba), i mussol comú (Athene noctua) .

La cacera -juntament amb l'electrocució- té un pes important en que l'emblemàtica àguila cuabarrada (Hieraäetus fasciatus) sigui un dels pocs ocells rapinyaires que actualment es troben en regressió, tan a Catalunya com a la resta d'Europa. Un estudi sobre 377 àguiles cuabarrades mortes a Espanya entre 1990 i 1998 va identificar que la primera causa de mort era l'electrocució (55% dels casos), seguida per la persecució directa per part de caçadors (26%). L'electrocució afectava majorment els exemplars no adults a la vegada que els adults eren les víctimes de la persecució. Las persecució era la principal causa de mort a les zones de cria i l'electrocució en altres àrees. L'estudi mostra diferències entre zones. L'electrocució es la principal causa de mort a Catalunya i Castella La Manxa (50% and 86% respectivament) mentre que la persecució directa es la principal causa de mort al Llevant i al nord d'Espanya (52% i 43% respectivament) .

Nombrosos estudis internacionals i nacionals indiquen que la intoxicació per plom és responsable d'una creixent mortalitat d'aus aquàtiques, que ingereixen perdigons procedents de les activitats de la caça i el tir esportiu. Aquest impacte és especialment acusat a les zones humides calculant-se, a tall d'exemple, que cada any 16.720 aus moren al Delta de l'Ebre només per aquesta per aquesta raó , especialment greu en el cas d'algunes espècies que estan incloses al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Això ha motivat la regulació de l'ús de perdigons que continguin plom, tant en l'àmbit estatal com autonòmic .

Un altre aspecte a considerar especialment en el cas de Catalunya és la construcció de basses d'aigua al mig del bosc per donar suport a la lluita contra el foc. Aquestes basses no estan dissenyades per a que les facin servir els animals i estan provocant la mort d'un cert nombre de rapinyaires per ofegament. Es tracta d'una causa de mortalitat que s'ha d'investigar per procedir a quantificar-la.

En el conjunt de les activitats humanes, la producció, transport, consum i generació de residus relacionat amb les energies no renovables també tenen un pes molt més important en la mortalitat d'aus que el desenvolupament de l'energia eòlica; aspecte aquest que és silenciat generalment des d'alguns dels àmbits del conservacionisme.

C.2.- Altres causes de mortalitat d'aus lligades a fonts d'energia

Així, els ocells també estan afectats de moltes maneres, des de morts directes fins a destrucció d'hàbitats, per altres fins d'energia diferents de l'eòlica.

Els ocells tenen col·lisions amb les altes fumeres de les centrals tèrmiques de carbó i també amb les torres de refrigeració de les centrals nuclears, especialment si disposen d'elements d'il·luminació nocturna seguint les reglamentacions de seguretat de la navegació aèria. Ningú sap exactament quants individus poden ser els afectats perquè aquest problema, contràriament amb el que passa amb l'energia eòlica, mai s'ha estudiat de manera sistemàtica. No obstant això, la col·laboració de la companyia elèctrica Florida Power Corporation va permetre efectuar un estudi a la central tèrmica de carbó de Crystal River, a Citrus County, Florida, ubicada uns 2,2 km a l'est del Golf de Mèxic. Sota les dues fumeres de 152 i 183 metres d'altura, la nit del 23 de setembre de 1982 es van recollir 1.265 exemplars de 29 espècies d'ocells migratoris que havien xocat amb les fumeres. L'estimació del total de col·lisions es va estimar en més de 3.000 individus .

- La pluja àcida resultant dels contaminants emesos per les centrals tèrmiques de combustibles fòssils precipita el calci del terra i redueix l'èxit reproductiu d'algunes espècies d'ocells, perquè la closca dels ous es torna més fràgil.

- Les emissions de mercuri de les centrals tèrmiques de carbó contaminen persistentment llacs i corrents d'aigua i s'acumulen a la cadena tròfica, amenaçant d'enverinament els ocells aquàtics .

- Un únic abocament petroler al mar -el del Exxon Valdez a Alaska l'any 1994- va causar la mort de més de 500.000 aus migratòries.

La mineria i les activitats extractives associades amb les indústries del carbó, gas, petroli o urani destrueixen a gran escala els hàbitats dels ocells. Encara que aquest impacte pugui semblar menys agressiu que les morts directes, els experts opinen que és la pèrdua d'hàbitats és la primera causa del declivi de la vida salvatge, incloent les aus .

- Moltes centrals tèrmiques que cremen combustibles fòssils i no disposen de torres de refrigeració utilitzen les aigües dels rius per a refrigerar i maten milions de peixos. Els ocells i altres animals salvatges que depenen del peix per a la seva alimentació tenen en aquestes plantes una competència no prevista.

En general, existeix un ampli consens entre la comunitat científica mundial que les creixents emissions de gasos d'efecte hivernacle, en particular el biòxid de carboni (CO2) de la combustió de combustibles fòssils s'acumulen a l'atmosfera i provoquen el canvi del clima de la Terra. El canvis en el temps atmosfèric que en resulten ja es vinculen a la reducció en la població de varies espècies d'aus migratòries per l'augment de la violència de les tempestes a alta mar .