L'ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA
	Tornar a pàgina principal PROPOSTA OBERTA AL GEPEC I ALTRES GRUPS ECOLOGISTES DE LES COMARQUES DE TARRAGONA SOBRE RESPONSABILITAT PÚBLICA I ACTUACIÓ CONJUNTA EN TEMES D'ENERGIA I SOSTENIBILITAT Tant des del Grup Ecologista de les Terres de l'Ebre (GETE), com des d'Ecologistes en Acció de Catalunya sempre hem evitat caure en provocacions, i hem reservat les nostres crítiques per aquells que considerem els veritables responsables de la destrucció del medi ambient. Malgrat tot, la resposta del GEPEC al comunicat de premsa en que valoraven favorablement la construcció dels dos parcs eòlics de Tortosa, resposta en que es llençaven desqualificacions greus, ens ha portat a un punt en que creiem que mantenir el silenci davant les manipulacions, els insults i les insinuacions es pot interpretar de manera equivocada. Aquesta proposta oberta intenta crear un marc de expressió pública de postures respectuós amb el que és la pluralitat de posicions del moviment ecologista davant l'energia eòlica i, al mateix temps, obrir camins de treball conjunt respecte a la problemàtica de l'energia, problemàtica que a les comarques de Tarragona, malgrat que pugui semblar el contrari, és molt més greu que la instal·lació de parcs eòlics. Aquesta proposta es divideix en tres apartats : una reflexió sobre el cas dels parcs eòlics de Tortosa, una proposta de tractament públic de les discrepàncies en temes eòlics i una proposta d'actuació conjunta sobre la problemàtica energètica. Respecte als projectes de Tortosa : Cal assenyalar que cap dels dos projectes de parcs eòlics de Tortosa (Coll de l'Alba i Ecovent Catalunya, a la Serra del Boix) va rebre al·legacions de tipus mediambiental en el període d'exposició pública, i que el projecte de Coll de l'Alba ha estat modificat en el sentit de substituir els 44 aerogeneradors de 660 kW inicialment proposats (Anunci d'informació pública publicat al DOGC 3211, del 24/8/2000) per 23 aerogeneradors de 1.300 kW el que ha reduït la seva dimensió. El propi GEPEC tampoc va presentar cap al·legació de tipus mediambiental a cap dels dos parcs, i es va limitar a sol·licitar la condició de part interessada, que li va ésser denegada pel delegat territorial del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat el 28/11/2000 (parc eòlic Tortosa) i el 29/1/2001 (parc eòlic Ecovent Catalunya). En ambdós casos el GEPEC va presentar recurs d'alçada contra aquesta decisió, però mai al·legacions de caràcter mediambiental. En canvi, l'autorització administrativa, d'aprovació del projecte d'execució i declaració d'utilitat pública del parc eòlic Tortosa (Coll de l'Alba) i de les instal·lacions elèctriques d'interconnexió contemplen diverses mesures correctores complementàries -incloses a l'informe preceptiu del Departament de Medi Ambient- " ... per tal de minimitzar l'impacte sobre l'entorn, tant en la fase d'execució de l'obra com en la fase de funcionament, que bàsicament consisteixen en l'aïllament dels conductors de les línies elèctriques per evitar electrocucions de la fauna de la zona, en l'existència de balises salva ocells, la integració paisatgística de la estació transformadora i l'estudi del seguiment de l'avifauna. Aquestes mesures han estat recollides en la llicència ambiental de data 28/11/2000 concedida per l'Ajuntament de Tortosa" (Autorització administrativa del parc eòlic Tortosa, DOGC 3531, 11/12/2001, p:19006). El fons del problema, reconegut per persones del GEPEC, es redueix al fet de que l'estudi ambiental de la pròpia empresa promotora va detectar la presència d'una parella d'àligues cuabarrades (Hieraaetus fasciatus) a les proximitats de les instal·lacions. El que es relaciona amb una de les peculiars visions del GEPEC : la incompatibilitat absoluta entre rapinyaires i parcs eòlics. Per al GETE i Ecologistes en Acció de Catalunya resulta importants destacar el fet, silenciat pel GEPEC, que s'ha fet seguiment des del Departament de Medi Ambient sobre aquesta parella en concret, i que les modificacions en el projecte de parc per minimitzar la seva afectació sobre aquestes aus són el resultat d'aquest seguiment. També considerem que aquest nou parc pot ser un altre exemple de convivència entre aerogeneradors i rapinyaires, com és el cas del parc eòlic de Colladetes, a on s'ha donat una adaptació entre el parc i un àliga cuabarrada que ha fet niu i criat sense problemes. Ens reafirmem en el fet, estudiat científicament, que la mortalitat de rapinyaires per l'energia eòlica és mínima en comparació amb les que causen el conjunt d'infrastructures i activitats territorials : carreteres, autopistes, línies elèctriques, línies d'alta tensió, caça, freqüentació, etc. A tall d'exemple recomanem l'anàlisi dels llibres "Golden Eagles In A Perilous Landscape: Predicting The Effects Of Mitigation For Wind Turbine Blade-Strike Mortality", California Energy Commission, July 2002, Anderson, Richard et al. Studying Wind Energy/Bird Interactions: A Guidance Document, National Wind Coordination Committee, Washington, Desembre 1999, i Erickson, Wallace P. et al. Avian Collisions with Wind Turbines: A Summary of Existing Studies and Comparisons to Other Sources of Avian Collission Mortality in the United States, Western EcoSystems Technology / National Wind Coordination Committee, Washington, Agost 2001. Les mencions a l'annex I de la Directiva 79/409/CEE, a l'annex II del Conveni de Berna i a l'apèndix II del Conveni sobre la conservació de les espècies migratòries d'animals silvestres, fet a Bonn, el 23 de juny de 1979, fetes pel GEPEC, poden sonar molt grandiloqüents però aquestes directrius ja han estat contemplades per crear les zones d'exclusió total de l'energia eòlica a Catalunya, defensades des del GETE i Ecologistes en Acció de Catalunya, en ordre a trobar un equilibri entre el desplegament d'aquesta energia i la preservació de la biodiversitat. Per tant ens reafirmem en la nostra consideració de que els dos parcs de Tortosa poden ser un bon exemple concret de desplegament de l'energia eòlica a Catalunya en condicions d'equilibri amb la conservació dels ecosistemes. Ara bé, el fet que aquesta consideració fos, fins fa poc, compartida plenament pel GEPEC, i que en comptes d'explicar raonadament perquè ha canviat la seva postura, es silenci aquest canvi agredint verbalment a qui es prenia seriosament la seva posició i la consideraven un punt concret d'acord, ens porta a plantejar la següent proposta de tractament públic de les discrepàncies en temes eòlics, que concretem en els següents 4 punts. 1.- Des d'Ecologistes en Acció de Catalunya sempre hem defensat l'equilibri entre els dos aspectes claus d'aquesta problemàtica : la preservació de la biodiversitat i l'avanç real cap a un model energètic alternatiu. Fruit d'això vam presentar al·legacions a les dues versions del Decret i el Mapa eòlic de la Generalitat, proposant millores a les zones d'exclusió i d'instal·lació condicionada; així com hem acordat les condicions de seguiment de la problemàtica eòlica un cop passat el tràmit d'aprovació del Decret i el Mapa. Per abordar constructivament les discrepàncies entre la visió conservacionista i ecologista de la implantació racional de l'energia eòlica a les comarques de Tarragona, proposem al GEPEC i al conjunt de grups ecologistes realitzar una trobada en la que, partint d'un llistat exhaustiu de projectes de parcs, determinem quins són els que acceptem conjuntament, els que rebutgem conjuntament i aquells en que, des d'un respecte mutu a les nostres postures, mantenim desacords. D'aquesta manera podríem avançar en el camí del tractament respectuós de les nostres discrepàncies. 2.- Proposem al GEPEC i al conjunt de grups ecologistes de les comarques de Tarragona un acord respecte a la forma de expressar en públic aquestes discrepàncies, de tal manera que preservem la imatge conjunta del moviment ecologista i conservacionista davant les possibles contradiccions que es donin. En aquest sentit, i a tall d'exemple, el 16/1/2003 des de l'adreça electrònica del GEPEC es va distribuir un document de la Coordinadora per la defensa de la terra (Urgell, Conca de Barberà, Segarra, Garrigues) a través del qual es manifestava totalment contrària a quatre projectes de parcs eòlics a la Serra de Vilobí, Serra de Tallat, Comabertran i Belltall - Forès. Per contra, el document "Proposta d'Ordenació del Desenvolupament Eòlic", elaborat pel GEPEC, considera zones alternatives per a la instal·lació de parca eòlics tant la Serra de Vilobí (termes municipals de Senan, L'Espluga de Francolí i Vimbodí, a la Conca de Barberà, i Fulleda, a les Garrigues, com la Serra del Tallat, termes municipals de Solivella, Blancafort i Senan, a la Conca de Barberà, i Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell, amb la restricció més que lògica que cal respectar l'entorn del Santuari del Tallat. Les dues serres figuren com a llocs idonis per a la instal·lació de parcs eòlics al mapa de la Conca de Barberà que complementa el text del document i que es pot consultar al lloc web: http://www.alvent.net/mapaconca.htm. Aquest seria un exemple de la contradicció que caldria evitar que degenerés en enfrontament públic, ja que, per un costat s'accepten les dues serres per a la implantació dels parcs eòlics, però per l'altre s'encoratja l'oposició quan algun promotor inicia els tràmits per a construir-los. 3.- Proposem al GEPEC un acord de comunicació pública per evitar la desqualificació continua que fa de l'energia eòlica a nivell concret, ja que malgrat les seves declaracions genèriques a favor d'aquesta energia la quasi totalitat de la informació concreta que el GEPEC ha fet circular és negativa i de un rigor dubtós. D'aquesta manera estalviaríem la redacció d'informacions sobre la superficialitat i manca de rigor de qüestions relacionades amb l'energia eòlica de fora de Catalunya. Aquesta proposta intenta reduir el clima negatiu de crispació social generat, clima que provoca que el simple enunciat de la construcció d'un parc eòlic provoca una reacció inicial d'oposició, sense que es valorin altres consideracions. 4.- L'obtenció de dades sobre les velocitats mitjanes anuals de vent a punts concrets de Catalunya és una eina ambiental de primera necessitat per aprofitar els recursos energètics naturals, es tracta d'una tasca complexa donada la complexitat del nostre relleu i en la que l'administració no ha estat a l'alçada del problema plantejat. Proposem al GEPEC la redacció d'un comunicat conjunt de condemna de la destrucció de més de 20 torres de mesura de dades de vent a les comarques de Tarragona, amb la finalitat de frenar la violència irracional i l'atemptat ecològic que aquesta pràctica suposa. Les grans empreses elèctriques només dediquen al desenvolupament de les energies renovables (entre d'elles l'energia eòlica) una quantitat testimonial, per donar una imatge de preocupació ambiental. Estratègicament han apostat per mantenir el funcionament de les nuclears el màxim de temps possible --el cas de Zorita és la mostra més evident- , per apurar les cada cop més escasses reserves de combustibles fòssils, i per concentrar el gruix de les seves inversions en Centrals Tèrmiques de Gas de Cicle Combinat, al temps que donen suport a projectes d'investigació de generació energètica dura, tipus ITER. Al mateix temps les grans empreses elèctriques mantenen una actitud de sabotatge cap a les energies renovables en general i l'energia eòlica en particular, com es desprèn de la petició unànime dels grups empresarials elèctrics al govern per a que redueixi la subvenció a l'energia eòlica, així com la seva negativa a entrar en l'anàlisi comparatiu d'impactes. Per actuar conjuntament sobre la problemàtica dels impactes que el sistema fòssil i nuclear provoca sobre les comarques de Tarragona, fem al GEPEC i al conjunt de grups ecologistes les següents 5 propostes. 1.- Acordar conjuntament els eixos d'una campanya demanant el tancament de les tres centrals nuclears de Tarragona un cop hagin cobert el cicle de 25 anys de funcionament (Ascó I, 2007; Ascó II, 2010 i Vandellòs II, 2012). Aquesta iniciativa es presentaria conjuntament a la societat civil de tota Catalunya per situar el debat del fi de l'energia nuclear a l'agenda de forces polítiques i socials, i permetria també obrir el debat sobre un model energètic més descentralitzat i sostenible, en el que les comarques de Tarragona no tinguessin 2.- Revisar conjuntament totes les iniciatives realitzades per cada grup contra la construcció de Centrals Tèrmiques de Gas de Cicle Combinat, acordant línies concretes d'actuació conjunta en cada cas. 3.- Impulsar un manifest conjunt d'oposició a la construcció del projecte ITER a Vandellòs per a que sigui signat per entitats i representants de la societat civil de les comarques de Tarragona. 4.- La creació d'un grup de treball conjunt sobre impactes concrets del model energètic fòssil i nuclear a les comarques de Tarragona a on s'intercanviïn informacions sobre el dany que aquest model causa a les nostres comarques en ordre a realitzar accions i denúncies conjuntes o per separat. 5.- Un acord pel qual el GEPEC es comprometi a no pressionar per tal de vetar o excloure a persones que representin a la xarxa d'Ecologistes en Acció de Catalunya d'aquelles coordinadores o plataformes en les que puguem participar per realitzar un treball conjunt en defensa del medi ambient. Des del GETE i Ecologistes en Acció de Catalunya esperem que amb aquestes propostes puguem iniciar un camí de treball conjunt en benefici de la sostenibilitat i el medi ambient a les comarques de Tarragona. Tanmateix manifestem que continuarem defensant la implantació de l'energia eòlica a les comarques de Tarragona d'acord amb els nostres criteris d'equilibri entre protecció de la biodiversitat i construcció d'un model energètic alternatiu, i oposant-nos als impactes que les nuclears i les tèrmiques provoquen sobre els seus ecosistemes, els seus conreus i els seus habitants. Per a no estendre'ns més, aquelles persones interessades en aprofundir en els nostres plantejaments podeu consultar la nostra web : http://www.ecologistesenaccio.cat/temes/energalt/eolica/eolica.htm Tarragona a 4 de febrer del 2003.