 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
LA CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT
NÚMERO 5 DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS
Ecologistes
en Acció de Catalunya presenta 20 al·legacions contra el
document d’impacte ambiental de la CTCC B5, de Sant Adrià
del Besòs.
Davant la sol·licitud d'autorització administrativa i declaració d'utilitat pública de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (CTCC B5), presentat per Endesa Generación, SA, a la Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat, Ecologistes en Acció de Catalunya ha presentat 20 al·legacions que posen de manifest les greus mancances de contingut i les apreciacions poc raonades del citat projecte.
Al marge de les irregularitats de tramitació d’aquest projecte, que han dificultat el seu seguiment, cal destacar que:
1.- La justificació de la ubicació i potència es fan sense tenir en compte que es tracta d’una zona ja afectada per greus problemes de contaminació: Sant Adrià, i diversos municipis de la zona nord del Barcelonès, apareixen com a municipis que superen els límits legals en òxids de nitrogen i partícules en la llista que ha publicat el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH); llista sobre la que s’està treballant per fer el decret de zones contaminades. Es a dir, el propi DMAH reconeix que la qualitat de l'aire és deficient, i que Sant Adrià, i altres municipis de la zona, han de ser objecte d’un pla de millora de la qualitat de l’aire d’acord amb el que disposen les Directives de la Unió Europea.
A més, el document no té en compte l’impacte que suposa el funcionament simultani de les veïnes unitats 3 i 4 de la Central Tèrmica de Cicle Combinat de Sant Adrià; aspecte aquest que no és objecte d’estudi ni de modelització en els annexes.
En aquest sentit ens sembla una burla que a la pàgina 5-48 de l’Annex I del document es consigni que la "emisión reducida de partículas sólidas" tenen com a resultat "una afectación de la calidad del aire no relevante".
2.- Ecologistes en Acció de Catalunya ha detectat greus errors en l’avaluació de les emissions de contaminants d’aquest projecte, si el comparem amb el d’altres centrals tèrmiques.
Resulta poc rigorós que disposant de sèries d’immissió de partícules i d’òxids de nitrogen des dels anys 90, les dades que es consignen es limitin a l’any 2002, sense que es faci cap seguiment de l’evolució d’aquest contaminant fins l’any 2004, existint dades disponibles.
Però més important encara és el fet que les emissions de partícules s’avaluen en un màxim de 9,2 quilograms (Kg) per hora de funcionament, en el cas del gas; i de 47 Kg per hora de funcionament en el cas del gasòleo, quan els estudis realitzats en el cas de la Central Tèrmica de Cicle Combinat del Port de Barcelona (CTCC del Port), promoguda per Gas Natural SDG, SA s’avaluen en 21,6 Kg per hora de funcionament les emissions de partícules amb gas natural, i en 76 Kg les emissions amb funcionament de gasòleo.
Aquesta irregularitat s’estén a la valoració de els emissions d’òxids de nitrogen, aquests s’avaluen en un màxim de 104 Kg per hora de funcionament amb gas, i de 212 Kg per hora de funcionament amb gasòleo; per contra, la Memòria citada de la CTCC del Port, avalua en 222 els Kg emesos amb el gas, i en 435 els emesos amb gasòleo, en idèntica unitat de temps.
3.- Fins i tot amb les xifres presentades en el projecte, els càlculs fets per a la disponibilitat de funcionament que apunten (8000 hores / any) preveuen una emissió anual de 114, 3 tones de partícules i 948,5 tones d’òxids de nitrogen. Valors que es poden considerar molt importants en un entorn, ja de per si molt contaminat.
Cal recordar que l’esborrany de proposta de directiva relativa a la qualitat de l’aire redactat per la Unió Europea ("Proposal for a DIRECTIVE OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND OF THE COUNCIL on ambient air quality and cleaner air for Europe", de 21 de setembre del 2005), avaluava en 348.000 les persones anualment mortes de manera prematura en Europa per problemes relacionats amb la qualitat de l’aire, així com una significativa reducció de l’esperança de vida (pàgina 3). També cal recordar que en el cas de Barcelona els estudis EMECAM i EMECAS, i el programa europeu APHEIS han arribat a conclusions força aclaparadores sobre els efectes de les anomenades "puntes de contaminació" en la mortalitat respiratòria i vascular que coincideixen amb les apreciacions del document citat.
4.- En l’apartat anomenat "alternativa cero" es descarta la no construcció de la central fent referència a "la elevada demanda de electricidad de la zona de Barcelona", sense dedicar ni tan sols una reflexió al potencial existent en mesures tècniques i pautes d’estalvi i eficiència energètica, que seria factible implementar, i que donaria lloc a un enfocament completament distint de la demanda de potència a instal·lar (cas de ser necessària).
5.- En cap moment es fa un anàlisi real de la demanda d’energia que justifiqui aquest projecte, que es presenta sense ajustar-lo al nivell de consum.
6.- Tampoc es valoren aspectes com el potencial energètic solar existent en un àrea com la desembocadura del riu Besòs, zona amb un elevat index de construcció, el que ofereix una gran superfície de terrats a on instal·lar els captadors solars, i a relativa poca distància de la gran placa solar fotovoltàica construïda per iniciativa pública amb motiu dels esdeveniments del "Forum de les Cultures del 2004"; un gran desconeixement del potencial de biomassa, ignorant el potencial d’aprofitament de la Serra de Collserola i de la pròpia biomassa orgànica de la ciutat; o de l’aprofitament dels recursos eòlics.
7.- No es garanteix la compatibilitat de la instal·lació amb els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle detallats al Protocol de Kioto. Ni l’impacte dels seus abocaments sobre el mitjà biològic corresponent al tram final del riu Besòs, un dels rius més degradats de Catalunya; ni una avaluació de l'efecte de creació d’ozó, que afecta al conjunt del curs de Besòs i a les poblacions adjacents a la central.
Ecologistes en Acció de Catalunya considera innecessària i rebutjable la construcció de la tèrmica objecte d'aquest escrit per la seva contradicció amb una Nova Cultura de l’Energia; per la quantitat elevada de centrals tèrmiques de cicle combinat en funcionament o previstes per als pròxims anys, que arribaria a la xifra d’onze unitats segons el Pla de l’Energia de Catalunya recentment aprovat; perquè fa créixer el parc de generació al marge de qualsevol intent d'ordenació de la demanda; i perquè existeixen dubtes més que raonables de la disponibilitat de gas per als més de 31.000 MW de centrals de gas en cicle combinat en projecte d'acord amb les últimes informacions disponibles.
Finalment, es considera que atorgar una declaració d’impacte ambiental favorable a un projecte de central tèrmica en l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona porta implícites unes conseqüències d’ordre territorial bastant complexes que han de ser objecte d’una acurada valoració pròpia: el tràmit d’aprovació de l’Estudi Ambiental de la Central Tèrmica 5 de Sant Adrià és una oportunitat per trametre un missatge molt clar d’aprofitament dels recursos energètics renovables propis de Barcelona i de la seva àrea metropolitana (AMB), el que significa avançar en una millora de la qualitat ambiental, tant a nivell local com global de Catalunya, mitjançant la reducció de la seva petjada ecològica; responent d’aquesta manera a l’acusació irracional de que els ciutadans i ciutadanes de l’AMB es beneficien de l’explotació del territori de la resta de Catalunya, i evitant així una confrontació territorial absurda.
Barcelona, a 23 de març del 2006.
Davant la sol·licitud d'autorització administrativa i declaració d'utilitat pública de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (CTCC B5), presentat per Endesa Generación, SA, a la Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat, Ecologistes en Acció de Catalunya ha presentat 20 al·legacions que posen de manifest les greus mancances de contingut i les apreciacions poc raonades del citat projecte.
Al marge de les irregularitats de tramitació d’aquest projecte, que han dificultat el seu seguiment, cal destacar que:
1.- La justificació de la ubicació i potència es fan sense tenir en compte que es tracta d’una zona ja afectada per greus problemes de contaminació: Sant Adrià, i diversos municipis de la zona nord del Barcelonès, apareixen com a municipis que superen els límits legals en òxids de nitrogen i partícules en la llista que ha publicat el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH); llista sobre la que s’està treballant per fer el decret de zones contaminades. Es a dir, el propi DMAH reconeix que la qualitat de l'aire és deficient, i que Sant Adrià, i altres municipis de la zona, han de ser objecte d’un pla de millora de la qualitat de l’aire d’acord amb el que disposen les Directives de la Unió Europea.
A més, el document no té en compte l’impacte que suposa el funcionament simultani de les veïnes unitats 3 i 4 de la Central Tèrmica de Cicle Combinat de Sant Adrià; aspecte aquest que no és objecte d’estudi ni de modelització en els annexes.
En aquest sentit ens sembla una burla que a la pàgina 5-48 de l’Annex I del document es consigni que la "emisión reducida de partículas sólidas" tenen com a resultat "una afectación de la calidad del aire no relevante".
2.- Ecologistes en Acció de Catalunya ha detectat greus errors en l’avaluació de les emissions de contaminants d’aquest projecte, si el comparem amb el d’altres centrals tèrmiques.
Resulta poc rigorós que disposant de sèries d’immissió de partícules i d’òxids de nitrogen des dels anys 90, les dades que es consignen es limitin a l’any 2002, sense que es faci cap seguiment de l’evolució d’aquest contaminant fins l’any 2004, existint dades disponibles.
Però més important encara és el fet que les emissions de partícules s’avaluen en un màxim de 9,2 quilograms (Kg) per hora de funcionament, en el cas del gas; i de 47 Kg per hora de funcionament en el cas del gasòleo, quan els estudis realitzats en el cas de la Central Tèrmica de Cicle Combinat del Port de Barcelona (CTCC del Port), promoguda per Gas Natural SDG, SA s’avaluen en 21,6 Kg per hora de funcionament les emissions de partícules amb gas natural, i en 76 Kg les emissions amb funcionament de gasòleo.
Aquesta irregularitat s’estén a la valoració de els emissions d’òxids de nitrogen, aquests s’avaluen en un màxim de 104 Kg per hora de funcionament amb gas, i de 212 Kg per hora de funcionament amb gasòleo; per contra, la Memòria citada de la CTCC del Port, avalua en 222 els Kg emesos amb el gas, i en 435 els emesos amb gasòleo, en idèntica unitat de temps.
3.- Fins i tot amb les xifres presentades en el projecte, els càlculs fets per a la disponibilitat de funcionament que apunten (8000 hores / any) preveuen una emissió anual de 114, 3 tones de partícules i 948,5 tones d’òxids de nitrogen. Valors que es poden considerar molt importants en un entorn, ja de per si molt contaminat.
Cal recordar que l’esborrany de proposta de directiva relativa a la qualitat de l’aire redactat per la Unió Europea ("Proposal for a DIRECTIVE OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND OF THE COUNCIL on ambient air quality and cleaner air for Europe", de 21 de setembre del 2005), avaluava en 348.000 les persones anualment mortes de manera prematura en Europa per problemes relacionats amb la qualitat de l’aire, així com una significativa reducció de l’esperança de vida (pàgina 3). També cal recordar que en el cas de Barcelona els estudis EMECAM i EMECAS, i el programa europeu APHEIS han arribat a conclusions força aclaparadores sobre els efectes de les anomenades "puntes de contaminació" en la mortalitat respiratòria i vascular que coincideixen amb les apreciacions del document citat.
4.- En l’apartat anomenat "alternativa cero" es descarta la no construcció de la central fent referència a "la elevada demanda de electricidad de la zona de Barcelona", sense dedicar ni tan sols una reflexió al potencial existent en mesures tècniques i pautes d’estalvi i eficiència energètica, que seria factible implementar, i que donaria lloc a un enfocament completament distint de la demanda de potència a instal·lar (cas de ser necessària).
5.- En cap moment es fa un anàlisi real de la demanda d’energia que justifiqui aquest projecte, que es presenta sense ajustar-lo al nivell de consum.
6.- Tampoc es valoren aspectes com el potencial energètic solar existent en un àrea com la desembocadura del riu Besòs, zona amb un elevat index de construcció, el que ofereix una gran superfície de terrats a on instal·lar els captadors solars, i a relativa poca distància de la gran placa solar fotovoltàica construïda per iniciativa pública amb motiu dels esdeveniments del "Forum de les Cultures del 2004"; un gran desconeixement del potencial de biomassa, ignorant el potencial d’aprofitament de la Serra de Collserola i de la pròpia biomassa orgànica de la ciutat; o de l’aprofitament dels recursos eòlics.
7.- No es garanteix la compatibilitat de la instal·lació amb els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle detallats al Protocol de Kioto. Ni l’impacte dels seus abocaments sobre el mitjà biològic corresponent al tram final del riu Besòs, un dels rius més degradats de Catalunya; ni una avaluació de l'efecte de creació d’ozó, que afecta al conjunt del curs de Besòs i a les poblacions adjacents a la central.
Ecologistes en Acció de Catalunya considera innecessària i rebutjable la construcció de la tèrmica objecte d'aquest escrit per la seva contradicció amb una Nova Cultura de l’Energia; per la quantitat elevada de centrals tèrmiques de cicle combinat en funcionament o previstes per als pròxims anys, que arribaria a la xifra d’onze unitats segons el Pla de l’Energia de Catalunya recentment aprovat; perquè fa créixer el parc de generació al marge de qualsevol intent d'ordenació de la demanda; i perquè existeixen dubtes més que raonables de la disponibilitat de gas per als més de 31.000 MW de centrals de gas en cicle combinat en projecte d'acord amb les últimes informacions disponibles.
Finalment, es considera que atorgar una declaració d’impacte ambiental favorable a un projecte de central tèrmica en l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona porta implícites unes conseqüències d’ordre territorial bastant complexes que han de ser objecte d’una acurada valoració pròpia: el tràmit d’aprovació de l’Estudi Ambiental de la Central Tèrmica 5 de Sant Adrià és una oportunitat per trametre un missatge molt clar d’aprofitament dels recursos energètics renovables propis de Barcelona i de la seva àrea metropolitana (AMB), el que significa avançar en una millora de la qualitat ambiental, tant a nivell local com global de Catalunya, mitjançant la reducció de la seva petjada ecològica; responent d’aquesta manera a l’acusació irracional de que els ciutadans i ciutadanes de l’AMB es beneficien de l’explotació del territori de la resta de Catalunya, i evitant així una confrontació territorial absurda.
Barcelona, a 23 de març del 2006.