TORNAR A LA PÀGINA INFORMATIVA GENERAL

Barcelona, a 14 de març del 2001

El reconeixement per part del Consell de Seguretat Nuclear de l'existència de fissures en la tapa del reactor número 2 de la central nuclear d'Ascó tan sols confirma la presència d'un problema que és comú a tots els reactors PWR i BWR; aquesta mateixa situació ja es va donar al 1993 i 1994 a les centrals nuclears de Zorita (Guadalajara) i Garoña (Burgos), el que va originar greus problemes de seguretat i costoses reparacions que es van mostrar ineficients per sol·lucionar el problema.

La principal diferència radica en que aquestes dues centrals són les més velles de les nuclears de l'estat, ja que van ser posades en funcionament al 1969 i al 1971, respectivament; per la qual cosa, quan els problemes de fissures van aparèixer ja portaven més de 24 anys funcionant.
Ascó II, en canvi, va entrar en funcionament el novembre de 1985, només han passat 15 anys des de la seva posada en marxa i ja manifesta un problema estructural greu.

La causa d'aquesta acceleració es troba en el règim d'explotació a que es troba sotmesa la central: l'any 1997 els dos grups nuclears d'Ascó van augmentar la seva potència de 930 a 1.020 Mw i sempre han mantingut un règim de funcionament elevat, el que implica un increment considerable de la pressió i el desgast dels materials, i un risc potencial més alt per les poblacions i els ecosistemes del seu entorn.

Aquest problema torna a posar de manifest que és urgent el disseny d'un programa de tancament progressiu i ordenat de les tres centrals nuclears en funcionament ja que, a més dels evidents problemes de seguretat que la seva generació continua d'emissions i residus implica, el seu envelliment agreujarà el cost econòmic de les reparacions i "parxes" necessaris per mantenir-les en funcionament.


----- TORNAR A L'INICI DE LA PÀGINA -----