Convé recordar, per exemple, que des de la catàstrofe de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna), el 26 d'abril de 1986, les mesures de seguretat de les centrals van ser revisades a tots els nivells.

A Espanya, el Consell de Seguretat Nuclear va ordenar, mitjançant comunicació tramesa , el 12 de juny de 1986, als seus propietaris i al seu director, que la Central Nuclear Vandellòs 1 portés a terme diversos programes que es consideraven "necessaris per a la posta al dia" de la Central.

Un dels programes incloïa cinc mesures destinades a garantir el funcionament de la planta en condicions de seguretat. Tres d'aquestes mesures encara no s'havien portat a terme quan es va produir l'incendi, tres anys més tard.

Tal com consta al redactat de l'acusació popular:

1.- Instalación de fuentes neutrónicas para comprobación de las cadenas de arranque (fue realizada en febrero de 1987).

2.- Instalación de falsas tulipas para impedir la posible obstrucción de canales de refrigeración (fue realizada en mayo de 1988).

3.- PROTECCION CONTRA INCENDIOS DEL EDIFICIO ELECTRICO, con objeto de lograr mediante la adopción de medidas de detección, extinción y confinamiento, la máxima independencia de las cuatro vías de soplado (NO SE HABIA LLEVADO A CABO CUANDO SOBREVINO EL INCIDENTE).

4.- Instalación de una cadena para la protección frente a inserciones de reactividad (no se llevó a cabo).

5.- ADAPTACION DEL CAMBIADOR DE PARADA COMO SISTEMA DE REFRIGERACION DE EMERGENCIA, PARA EL CASO DE PERDIDA TOTAL DEL SOPLADO, DEBIENDO SER UNO Y OTRO TOTALMENTE INDEPENDIENTES CON OBJETO DE QUE NO PUDIERA EXISTIR FALLO COMUN QUE DEJASE TANTO EL SISTEMA DE REFRIGERACION PROPIAMENTE DICHO COMO AQUEL DE EMERGENCIA FUERA DE SERVICIO SIMULTANEAMENTE (Esta modificacion tampoco llegó a ser implantada).

Es veu clarament que dues d'aquestes mesures estaven relacionades directament amb la fallida que va provocar l'incendi : la protecció contra incendis de l'edifici elèctric, per aconseguir que els quatre sistemes de refrigeració funcionessin independentment, i una adaptació per aconseguir que els sistemes de refrigeració d'emergència actuessin independenment dels normals en cas de fallida d'aquest darrers per accident.

Resulta evident que l'incendi no hauria provocat la greu situació de perill que va causar si s'haguessin realitzat aquestes obres en el seu moment. A més, la demanda per tal que l'empresa complís amb aquests requeriments va ser reiterada a HIFRENSA pel CSN el desembre de 1986, i el juny de 1988, i paral.lelament, el CSN va realitzar 9 inspeccions de la Central en el segon semestre de 1986, 5 inspeccions durant 1987 , 5 més durant 1988 i 4 en 1989, abans de l'incident.