webs
nosaltres
grups
temes
documents
l'aeec
l'agenda
urgent
infor
correu
confe
campanya
La situació dels RSU a l'Àrea Metropolitana de Barcelona és tan preocupant que hauria de preocupar a tothom ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA
UNA REFLEXIÓ EN TORN ALS RESIDUS METROPOLITANS

La generació de residus municipals no ha deixat de créixer en els últims anys, i ho ha fet amb taxes d'increment molt elevades (un 4,74 % anual). L'any 1999 (any de referència per totes les dades d'aquest escrit) la producció de residus sòlids urbans va ser a l'àrea metropolitana de Barcelona d' 1.438.895 tones (i a Catalunya, més de tres milions de tones), el que significa que cada habitant d'aquest territori genera cada dia 1,35 kg. de deixalles domèstiques.

D'aquest important volum de residus només un 10,93% es recull selectivament en origen, fonamentalment paper i vidre, ja que el desplegament de la recollida separada de la matèria orgànica encara és a les beceroles. A més, cal tenir en compte que recollir no significa recuperar i, per tant, hi ha una part que va a tractament finalista. Precisament, són aquests tractaments finalistes els que s'encarreguen del 90% restant; així s'incineren (a les plantes del Besòs i Montcada) 308.108 tones i s'aboquen sense cap tipus de tractament previ (i en dipòsits sense cap garantia mediambiental, com el Garraf) 973.550 tones.

Des de fa un temps, l'Entitat Metropolitana proposa un nou tipus d'instal·lació, l'Ecoparc, que aplica el compostatge i la metanització com a nova forma de tractar les escombraries urbanes al nostre país. Si els Ecoparcs funcionen correctament asseguren que podrien arribar a recuperar i compostar un 50 % de les deixalles entrades; a més a més, el rebuig restant sortiria inertitzat. Cal no oblidar l'experiència Residu Mínim, que té unes taxes de recuperació d'entre un 30 i un 40% en municipis mitjans (Molins de Rei).

Aquest preocupant panorama hauria de corresponsabilitzar tothom: institucions, empreses, entitats i ciutadans en general, i tots plegats hauríem d'intentar respondre unes quantes qüestions:

- És inevitable l'increment sense fi del volum de deixalles? Quins en són els responsables?

- Quins percentatges de recuperació es poden assolir? Les institucions i els ciutadans s'esforcen prou per aconseguir-ne unes taxes elevades?

- Amb el rebuig, què en fem: l'incinerem o l'aboquem?

- Els abocadors, han de ser dintre de l'àrea metropolitana o com més lluny millor?

- S'han de penalitzar els municipis que no aportin les deixalles convenientment separades? I els ciutadans que generin escombraries per sobre de la mitjana?

- S'han de repartir en el territori les instal·lacions de tractament o s'han de localitzar en uns pocs municipis?

- Hem de tenir una visió global de la problemàtica o hem d'adoptar una actitud NIMBY (no en el meu pati) cada cop que es presenti un projecte?